Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0771.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0771 amb data d’abril del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
Aquest refugi es troba situat al carrer de Miquel Àngel, a l’altura en que es creua amb el carrer de Galileu.
Als plànols que es conserven de l’època, es veu com el projecte comptava amb dues estructures que, probablement, estaven dissenyades per anar unides.
La primera d’elles, s’emplaça davant i per sota del número 12-14 del carrer de Miquel Àngel, cantonada amb el carrer Galileu. La entrada a aquesta galeria s’efectua a través d’un tram d’escales situat al pati del número 12, que travessa pel soterrani allargant-se 17,50 m. A partir d’aquí s’inicia la galeria, que s’estén 2,50 m. fins que, en arribar al carrer Galileu, es corba tot sortint sota la vorera del carrer de Miquel Àngel. Continua 18,00 m. més fins que finalitza en un pou de ventilació que se situa al mateix indret on es localitza l’entrada. Tindria una amplada aproximada de 1,70 m. i una llargada total de 45,00 m.
Pel que fa a la segona galeria, es trobaria situada al mateix carrer, però sota el número 18, ja havent passat la cruïlla amb el carrer Galileu. Aquesta tindria unes mides inferiors a la primera, basant-se en un tram d’escala, de aproximadament 7,00 m. de llargada, que s’uniria al tram de galeria, de 9,80 m. de llarg, formant un angle recte. L’amplada del passadís seria d’uns 1,20 m.
Ambdós refugis estarien situats a una profunditat de entre 5,00 i 7,00 m.