Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0288.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0288, amb data d’agost del 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
L’estructura defensiva, en aquest cas dos refugis separats i possiblement destinats a anar units, estava ubicada dins l’illa definida pels carrers Castillejos, Indústria, Còrsega i Cartagena (antic carrer Igualtat).
La primera galeria, al nord, feia uns 27 m. de llarg i comptava amb un doble angle a mig corredor. L’accés, amb un tram d’escala que salvava un desnivell de 8 m., estava ubicat a l’actual núm. 166 del carrer Indústria. L’amplada d’aquesta galeria era d’1’60 m. i l’alçada oscil•lava entre 1’80 i 2’0 m.
La segona galeria tenia l’accés davant el núm. 625-627 del carrer Còrsega, amb un tram d’escala que salvava un desnivell de 3’50 m. Aquesta segona galeria passava per sota la finca núm. 621-623 fent 30 m. de llarg. A partir d’aquí es bifurcava en una galeria de 20 i altra de 25 m. de llarg. L’amplada d’aquestes galeries variava entre el 1’05 i 1’50 m. i l’alçada entre el 1’75 i els 2 m. El final d’aquesta galeria comptava amb un pou de ventilació.