Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0254.
Aquest refugi ha estat objecte d'una intervenció arqueològica. Vegeu fitxa amb codi 008/07.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0254, amb data de setembre de 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
L’estructura defensiva es basava en dos galeries perpendiculars que quedaven unides i estava ubicada dins l’illa definida pels carrers Vista Alegre, Riereta, Aurora i Carretes.
Comptava amb tres accessos; el primer, al nord, ubicat a l’actual núm. 11 del carrer Vistalegre, el segon, a l’est, a l’actual núm. 4C del carrer Riereta, i el tercer, al sud, al núm. 18 del carrer Aurora. Tots tres comptaven amb diversos trams d’escala fent ziga-zaga que salvaven un desnivell de 5 m.
La primera galeria, en sentit SE-NO, comunicava els accessos nord i sud. Es tracta d’un túnel d’aproximadament 65 m. de llarg amb un angle al mig on quedava ubicat un botiquí. A banda la galeria presentava als plànols uns petits entrants laterals que podrien suposar l’existència de latrines.
La segona galeria, en sentit NE-SO, enllaçava l’accés del carrer Riereta amb la primera galeria. Aquest túnel comptava amb la característica de tenir el doble d’amplada del normal comptant amb un volta geminada sustentada sobre un mur central de 0’55 m. amb obertures per passar d’una banda a l’altra del túnel.
Segons els plànols del projecte totes les galeries posseïen bancs laterals d’obra per seure. El túnel simple feia 2 m. d’ample per 2’05/2’10 d’alt. El túnel doble feia 3’30 m. d’ample per 1’83 m. d’alt.