Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0944
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0944, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi es troba situat a la illa que tanquen els carrers de Deu i Mata, Taquígraf Garriga i el passatge de les Cinc Torres. Aquest passaria per sota dels edificis número 6, del passatge de les Cinc Torres, 150 del carrer de Deu i Mata i dels 157-165 del carrer Taquígraf Garriga.
L’estructura defensiva comptaria amb uns 100 m. de galeries, situades a una profunditat de 11,70 m., que, segons la documentació existent, tenien 2,20 m. d’alçada i 1,40 m. d’amplada.
Dissenyat amb dues entrades, una, al nord; donaria accés a un passadís que comunicaria, perpendicularment, amb dues galeries més, que al seu torn, farien d’enllaç amb una quarta galeria, paral•lela a la primera, que desembocaria a la segona entrada, situada al sud.
A banda, el refugi disposaria de dos tubs de ventilació, un a la zona nord i un altre a la zona sud, així com de bancs d’obra a banda i banda de les galeries.