Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 1026.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 1026 amb data de març del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi es troba emplaçat al llarg del carrer de Bernat de Sarrià, actualment conegut com a carrer Calatrava, fent cantonada amb el carrer del Doctor Carulla al qual segueix fins a la cruïlla amb el carrer de les Escoles Pies.
Aquest es basa en una galeria de 180 m. de llargada, 2,20 m. d’alçada i una amplada de 1,40 m. Segons el projecte el refugi aquest tindria dues bancades de 0,30 m. a banda i banda de la galeria. Dotat de dos pous de ventilació situats al tram que discorre pel carrer del Doctor Carulla, el qual, passa per sota de la zona construïda, no del carrer, com és habitual; així com de dues entrades, d’una banda al carrer Calatrava davant del número 24. D’altra banda, a la cruïlla entre els carrers Doctor Carulla i Escoles Pies, ambdós salvaven un desnivell de 12,20 m. de profunditat.
A banda, el projecte contemplava la construcció de dos lavabos (homes i dones) que es localitzarien al costat del pou de ventilació més proper a la sortida del carrer de les Escoles Pies. Tindria també una sala d’assistència situat vora l’altre pou de ventilació.