Pend: prop_34:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 1193.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 1193 amb data de març del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi es troba situat entre els carrers del Rector Triadó i Consell de Cent.
Aquest es basa en una galeria de aproximadament 88 m. de llargada, 2,10 m. d’alçada i 1,40 m. d’amplada. Segons el projecte el refugi havia de comptar amb un folre intern d’obra de 0,15 m. d’ample que discorria al llarg del carrer Angeles Lopez d’Ayala (actualment conegut com a carrer del Rector Triadó) creuant en el seu recorregut el carrer Consell de Cent. L’estructura defensiva estava proveïda de tres accessos situats, un al carrer Consell de Cent davant del número 20, i, els altres dos, al carrer del Rector Triadó, un a cada extrem de la galeria. Aquestes entrades salvarien un desnivell de 13,50 m.
A banda, el projecte contemplava l’existència de dos lavabos situats al centre de la galeria.