Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 1300
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 1300, amb data de maig del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi s’hauria situat al carrer Calàbria entre els Carrers Sepúlveda i Floridablanca.
Aquest estava format per una galeria d’aproximadament 57 m. de llargada, 2,20 m. d’alçada i 1,30 m. d’amplada que discorria al llarg del carrer Calàbria. Segons la documentació existent al llarg d’aquests 57 m. la galeria feia un zig-zag de dreta a esquerra en el que cada tram tindria uns 8 m. de llargada. El refugi estava proveït de dos accessos, situats cadascun a la cruïlla, d’una banda, amb el carrer Sepúlveda, i de l’altra, amb el carrer Floridablanca. Ambdues salvaven un desnivell de 5,20 m. Altres estructures que es poden identificar als plànols de l’època són el botiquí, situat al centre de la galeria, uns lavabos, localitzats en direcció nord, tres espais per a guardar-hi eines distribuïts de la següent manera: dos als extrems de la galeria i el tercer al centre. Finalment trobem dues bateries, cadascuna situada al final de cada accés.