Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0222.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0222, amb data de gener del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi estava emplaçat als carrers Murillo, Elkano ( antic carrer “del Cano”) i Blasco de Garay i es basava en una galeria d’uns 105 m. de llarg amb multitud de ziga-zagues.
L’estructura defensiva comptava amb tres accessos; el primer, al sud, davant el núm. 1-3 del carrer Murillo, amb un tram d’escala que salvava un desnivell de 6’50 m. a partir d’on el refugi continuava en direcció nord-oest fins el núm. 37-39 del carrer Elkano, on hi havia el segon accés amb dos trams d’escala fent angle. A partir d’aquí travessava el carrer Elkano fins anar a buscar el tercer accés davant el núm. 24 del carrer Blasco de Garay que amb dos trams d’escala salvava un desnivell de 8 m.
Sembla que el refugi comptava amb dos latrines, una a cada extrem del refugi. Les galeries feien una amplada d’entre 1’50 i 1’80 m. i una alçada d’entre 1’90 i 2’35 m.