Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0221.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0221, amb data de març del 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi estava emplaçat a la confluència dels carrers Entença, París i l’avinguda Josep Tarradellas ( antiga avinguda Bernat Metge).
Es tracta d’una galeria d’uns 140 m. de llarg seguint l’orientació de l’avinguda Josep Tarradellas. L’estructura comptava amb dos accessos, el nord, a la confluència amb el carrer Entença i el segon, al sud, aproximadament davant el núm. 54 de l’avinguda Josep Tarradellas.
Els dos accessos tenien dos trams d’escala que salvaven un desnivell de 10’50 m. El refugi, a més comptava amb una sala destinada a infermeria i dos galeries menors comunicades amb la principal a tocar de l’accés nord.
Segons els plànols sembla que la galeria feia 1’70 m. d’ample per 2’20 m. d’alt. I comptava amb una sèrie d’arcs de reforç de la volta de manera equidistant de 0’60 m. d’ample.