Pend: prop_34:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0215.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0215, amb data de juliol del 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi estava emplaçat a l’illa delimitada pels carrers Freser, Indústria, Nació (antic carrer de la Internacional) i passeig Maragall.
La construcció es basava en dos llargues galeries perpendiculars. La primera, amb una llargada d’uns 78 m., comptava amb dos accessos; el primer a l’actual núm. 83-85 del carrer Nació amb unes escales fent un doble angle que salvaven un desnivell d’11’5 m. El segon accés estava ubicat a l’actual núm. 53 del carrer de Freser i era d’idèntiques característiques que el primer.
Al centre de l’illa sortia, d’aquesta primera galeria, una segona d’uns 31 m. que finalitzava a l’actual núm. 294-292 del carrer Indústria. En aquest punt hi havia el tercer accés que suposadament seria de les mateixes característiques que els anteriors ( als plànols es diu que està “en construcció”).
Les galeries feien una amplada d’entre 1’40 i i 1’75 m. i una alçada d’entre 1’90 i 2’10 m. Els refugi, a més, comptava amb un pou de ventilació a cada extrem i una petita sala semicircular dedicada, probablement, a latrines o botiquí.