Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Vigatans 4

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
5
Codi d'illa:
1519
Adreces:
Carrer Vigatans 4
Carrer Gíriti 3
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431426,00000 | UTM Y: 4581717,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

L’edifici es troba emplaçat en el centre de l’antiga Vilanova del Mar, l’actual barri de la Ribera del districte de Ciutat Vella, i delimitava amb els carrers dels Vigatans, d’Argenteria, de Gíriti, de Grunyí i de Mirallers. La parcel•la que agrupa la finca del carrer dels Vigatans, núm. 4, és el resultat de l’agrupació de diverses designes d’origen medieval. Les primeres notícies històriques versen sobre la transmissió de la finca entre els segles XIV i XX. Així doncs, el 1328 Pere Gerard efectuava la compravenda de l’edifici del carrer d’en Ricart (actualment c/ Giriti, 3). Posteriorment, el 1594, les quatre designes restaven unificades sota la propietat de Joan Bonaventura. En aquest temps, no hi constància documental d’obres de millora (reformes, reedificacions, refeccions...).

Josep Masriera, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a realitzar obres de reforma (addició d’un quart pis) l’any 1864, sota la direcció Gabriel Rovira (tot i que el plànol està firmat per Francesc Batlle Felip). El 1878 la propietat va passar a mans de Modesta Font de Sol i del seu fill Antoni Vehils. L’inventari dels seus béns permet conèixer la fesomia de la finca a les darreries del segle XIX: “Aquella casa señalada con el número cuatro en la calle de Vigatans y tres en la de Giriti de esta ciudad [...] de extensión doscientos ochenta y cinco metros ochenta y dos centímetros, equivalentes a siete mil quinientos sesenta y cinco palmos cincuenta y cuatro céntimos, compuesta de dos tiendas, dos almacenes, piso principal, piso segundo dividido en dos habitaciones, piso tercero dividido en cuatro habitaciones, cuarto también dividido en cuatro habitaciones y una habitación en el piso quinto, y terrado”.

La família Vehils, i més concretament la branca Vehils-Cabrer, va ser propietària de l’immoble fins el darrer terç del segle XX. Aleshores, la finca va ser objecte de remodelacions. En aquest sentit, la documentació municipal apunta dues campanyes d'obres de reforma:
-El 22 d'abril de 1920, Celestí Frigola -administrador i procurador de Mercè Cabrer i Vehils- va demanar permís per a reformar la planta baixa i primer pis de l'edifici.
-El 1936 Mercè Cabrer va endegar obres de condicionament amb motiu dels desperfectes provocats per la Guerra Civil: “rotura de dinteles, repisas y montantes de las aberturas de la fachada de paredes y tabiques, de soleras y bovedillas de techo, cielos-rasos, arranque y destrucción de piezas de carpinteria, revoque de la fachada y puertas de plancha de hierro ondulado, de vidrios y desperfectos en las instalaciones de agua, gas y electricidad.[...]”.

L’edifici va patir un construcció llarga, amb interrupcions sovintejades, tal com evidencien les cales muràries (també els meterials emprats):
-SEGLES XII-XIV
La planta baixa de l’immoble conserva algunes restes materials aïllades corresponents a aquest període com, per exemple, els arcs del sector meridional de la mitgera est.
-SEGLES XV i XVI
Unificació parcel•lària, ennobliment i reorganització de les obertures del pati central.
-SEGLES XVII i XVIII
Reorganització de les obertures de les façanes, unificació de les crugies i addició d’un quart pis al frontis del carrer Gíriti.
-SEGLE XIX
Addició d’un cinquè pis, transformació dels nivells dels forjats (afegint bigues de fusta de secció quadrangular amb motllura i revoltó ceràmic de maó) i reordenació dels accessos i de la circulació interior.
-SEGLE XX
Afegiment de la tribuna adossada al frontis meridional del pati central i de la decoració interior d’arrel noucentista (fins i tot modernista). Modificació de la fesomia de la façana amb la incorporació de la galeria porxada i la transformació de les finestres balconeres (llindes, bancals i baranes). Les obres realitzades a la façana van ser dirigides per l’arquitecte Adolf Florensa l’any 1966.

D'altra banda, les obres de rehabilitació i restauració de l’edifici hauran de potenciar la recuperació dels elements arquitectònics del segle XV i XVI, malgrat l’aterrament o transformació d’alguns espais com la tribuna d’accés al pis principal.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Dolent

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
2001
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez / Núria Nolasco - Veclus, S.L.
Motivació:
Rehabilitació
Promotor/propietari:
Foment Ciutat Vella, S.A./ Barcelona

Documentació

Sense contingut

Aquesta Intervenció no té documentació adjunta


Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona