Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0202.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0202, amb data de novembre de 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi estava emplaçat a la confluència dels carrers de Llacuna, Bolívia (antigament dit d’Ausiàs March) i l’avinguda Diagonal. Actualment el carrer Bolívia ja no arriba a la confluència dels carrers Llacuna i avinguda Diagonal.
El refugi travessava de manera perpendicular el carrer Ausiàs March, fins arribar a l’avinguda Diagonal, la qual no estava terminada en aquest tram.
La estructura defensiva comptava amb dos accessos; el primer a la cantonada oest dels carrers Llacuna i Ausiàs March, amb un tram d’escala fent corba que salvava un desnivell de 4’5 m. i el segon a la confluència dels carrers Ausiàs March i l’Avinguda Diagonal, amb tres trams d’escala fent ziga-zaga que salvaven un desnivell de 4’5 m.
Entre els dos accessos hi havia una galeria de 2 m. d’ample per 31 m. de llarg i 2’15 m. d’alt. La galeria comptava amb dos petits W.C., un a cada extrem, al lloc on desembocaven els accessos.
Finalment, els projecte contemplava la disposició d’un terraplè exterior de 3 m. d’alçada per reduir l’impacte de les bombes. Així s’aconseguia que la volta del refugi quedés situada a gairebé 6 m. de la superfície.