Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Refugi antiaeri R. 0041

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
L'Eixample
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
11316
Adreces:
Plaça Tetuan
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431170,00000 | UTM Y: 4583117,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Refugi antiaeri R. 0041

Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0041.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i la memòria pressupostària del refugi 0041, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria ubicada sota la Plaça Tetuan. En el moment de bastir-se el refugi la plaça es deia Hermenegildo Giner de los Rios, nom que havia adoptant durant la segona República substituint el de Plaça Tetuan, nom original en honor als voluntaris de la Guerra d’Àfrica, 1859-1960, entre l’exèrcit espanyol i el del sultanat de Marroc.
El refugi 0041, actualment conservat sota la plaça, i topografiat per l’empresa CLABSA, es tracta d’uns dels més amplis i millor construïts de la ciutat. Es troba a una profunditat de 5 m. sota el nivell de carrer i compta amb latrines, cuines amb safareigs, una infermeria i vàries amplies galeries de 3,16 m. d’ample.
Se sap que la Junta de Defensa Passiva invertí en la construcció del refugi 538.983,80 pessetes i que es dissenyà amb la intenció de reutilitzar-lo, un cop acabada la guerra, com a escola, pàrking etc...
Sembla que la seva extensió era d’uns 870 m², malgrat que amb la construcció de la línea 2 del metro quedaren reduïts a uns 300 m². És possible que el refugi fos construït amb unes dimensions més reduïdes del projecte original, tal i com es desprèn de la informació que hi ha a la memòria pressupostària que parla d’una capacitat de 2548 persones en relació a dos persones per m².


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Cel·lular

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:


Documentació

Bibliografia:

  • PUJADÓ, J. , 1998. Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona, 1936-1939, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
  • PUJADÓ, J. , 2006. Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a poble, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona