Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0041.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i la memòria pressupostària del refugi 0041, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria ubicada sota la Plaça Tetuan. En el moment de bastir-se el refugi la plaça es deia Hermenegildo Giner de los Rios, nom que havia adoptant durant la segona República substituint el de Plaça Tetuan, nom original en honor als voluntaris de la Guerra d’Àfrica, 1859-1960, entre l’exèrcit espanyol i el del sultanat de Marroc.
El refugi 0041, actualment conservat sota la plaça, i topografiat per l’empresa CLABSA, es tracta d’uns dels més amplis i millor construïts de la ciutat. Es troba a una profunditat de 5 m. sota el nivell de carrer i compta amb latrines, cuines amb safareigs, una infermeria i vàries amplies galeries de 3,16 m. d’ample.
Se sap que la Junta de Defensa Passiva invertí en la construcció del refugi 538.983,80 pessetes i que es dissenyà amb la intenció de reutilitzar-lo, un cop acabada la guerra, com a escola, pàrking etc...
Sembla que la seva extensió era d’uns 870 m², malgrat que amb la construcció de la línea 2 del metro quedaren reduïts a uns 300 m². És possible que el refugi fos construït amb unes dimensions més reduïdes del projecte original, tal i com es desprèn de la informació que hi ha a la memòria pressupostària que parla d’una capacitat de 2548 persones en relació a dos persones per m².