Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0197, amb data de febrer de 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
Aquest fou un refugi amb un disseny un tant inusual, ja que té forma d’ “U”. El refugi comptava amb tres entrades; una a cada extrem i un altre al mig de la inflexió principal.
El primer accés, l’occidental, estava emplaçat al mig de l’espai no construït que hi havia a la illa formada pels carrers Riera de Tena, Baltasar, Pomar i Burgos. El segon, oriental, estava ubicat a la confluència dels carrers Sant Baltasar i Pomar i el tercer, nord, dins l’actual núm. 27-31 del carrer Burgos.
La trajectòria del refugi era la següent: començava a la ubicació del primer accés i passava per sota la finca núm. 25 del carrer Sant Baltasar fins a sortir a aquest carrer, que prenia en direcció nord, enllaçava amb el carrer Pomar i terminava al l’accés nord, ja dins el carrer Burgos.
La llargada total del refugi era d’uns 105 m. i comptava amb tota una sèrie de petits entrants a banda i banda del túnel. A més, segons els plànols, el refugi comptava amb tres pous de ventilació estratègicament ubicats, un W.C. al mig de l’estructura i dos botiquins, un a cada branca del túnel.
L’amplada de les galeries sembla que oscil•lava entre els 1’20 i els 1’40 m. i l’alçada entre l’1’90 i els 2’05 m., a més amb la peculiaritat que algunes de les galeries comptaven amb una banqueta de 0’35 m. d’ample per 0’40 m. d’alt.