Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0195.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0195, amb data de febrer de 1938, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
El refugi quedaria ubicat a la meitat sud del passatge Llavallol i comptava amb dos accessos. El primer, emplaçat a la confluència del carrer Indústria i el passatge Llavallol, comptava amb tres trams d’escala i un doble gir que salvava un desnivell de 10’50 m. A partir d’aquí el refugi es prolongava en un túnel d’uns 80 m. paral•lel a la façana oest del passatge fins a la meitat del mateix, on girava endinsant-se dins la illa per tornar a sortir poc després i arribar al segon accés, que també comptava amb escales en ziga-zaga que salvaven un desnivell de 9 m.
A mitja tirada de la galeria aquesta comptava amb un petit habitacle, possiblement destinat a latrina o infermeria, i amb un pou de ventilació al final d’un petit túnel lateral.
Finalment, sembla que la galeria comptava amb una amplada d’entre 1’30 i 1’40 m. d’amplada i una alçada d’entre 1’65 i 1’80 m.