Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0128.
A partir la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0128, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria”.
Segons un plànol de maig 1938 es tractaria d’un refugi antiaeri ubicat dins la illa de cases que formen els carrers Sant Antoni Mª Claret, Conca ( antic carrer Anselm Lorenzo), Indústria i passeig Maragall i aprofitant l’espai buit que hi ha al centre, ja que les cases es disposen de manera radial.
El refugi comptaria, segons el projecte, amb tres accessos – possiblement quatre- ubicats de la següent manera; el primer dins la finca núm. 36-40 del carrer Conca, que comptava amb un llarg tram d’escala, el segon a la part posterior de la finca 271 o 273 del carrer Indústria i el tercer darrera la finca 29-31 del passeig Maragall. És possible, però, que existís un altre accés a la part posterior de la finca núm. 275-277 del carrer Indústria.
La infraestructura es basava en una galeria d’uns 110 m. llarg que travessava la illa, del carrer Conca al passeig Maragall. D’aquesta galeria en naixien 3 més, de curtes dimensions, en direcció al carrer Sant Antoni Maria Claret. El desnivell màxim assolit respecte al carrer és de 9’30 m.