Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’Ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0108.
A partir la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0108, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.
Segons un plànol del 2 d’octubre de 1937 es tractaria de dos refugis antiaeris destinats, possiblement, a quedar units; el primer quedava ubicat a l’actual finca núm. 27-29 i el segon sota la finca 23 del carrer Santa Marta.
El primer dels refugis tenia dos accessos, un per l’actual finca 29 del carrer Santa Marta i l’altre per la finca núm. 25. Bàsicament es tractava de dos túnels perpendiculars. El primer en direcció nord-sud comptava amb dos trams d’escala que salvaven un desnivell de 10 m. i el segon, en direcció est-oest, comptava amb dos trams d’escala amb una petita cambra entre ells que salvaven un nou desnivell de 10 m.
L’amplada dels túnels oscil•lava entre els 0’85 i els 0’95 m. i l’alçada entre 1’75 i 1’95 m.
D’altra banda als plànols hi ha una segona galeria d’uns 15 m. de llarg sense cap accés reconeixible, si bé apareix un pou en un dels extrems, possiblement fet servir com a entrada a la galeria. Aquest túnel comptava amb una amplada de 0’85 m. i una alçada d’1’70 m.