Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
La finca es localitza al barri de San Just i Pastor i per tant a prop de la zona sociopolítica de Barcelona: la plaça de Sant Jaume. L’eix històric que articulava el barri suara citat correspon al decumanus maximus de l’antiga ciutat romana de Barcino, que des de l’actual plaça Nova i seguint pel carrer del Bisbe travessava la plaça de Sant Jaume i continua pel carrer de la Ciutat fins a la plaça del Regomir. En els expedients d’obreria de 1730 -no en els registres cadastrals- Francesc Serra apareixia com a propietari d’unes cases dels carrers de la Ciutat i Bellafila. Aquest va sol•licitar permís per a reedificar la casa objecte d’estudi. Poc després, el 1769, Antoni Meca, marqués de Ciutadilla (Ciutadella), era qui hi habitava. En aquest temps, la casa va segregar-se en pisos per a lloguer, essent un dels llogaters la Taula de Canvi i Comuns Dipòsits. El 1840, Josep Busquets i Cornet va obrir botiga i taller de mobles a la planta baixa de la casa. Aquesta botiga va obtenir gran renom entre 1898 i 1911 a mà de Joan Busquets i Janer per la producció de mobiliari d’estil modernista; aquest n’era el propietari l’any 1907. Salvador Aparici, aleshores propietari de la finca, va endegar obres de reforma l’any 1923. El 1939 s’hi van realitzar novament obres de millora, ja que la finca va quedar afectada com a conseqüències dels estralls de la Guerra Civil. Els habitatges de la planta principal, primera, i segon pis van patir modificacions (demolició d’envans...) per tal d’adequar-les com a oficines de l’Ajuntament de Barcelona a mitjan segle XX.
A partir de les cales muràries efectuades a la finca s’ha pogut establir quatre fases evolutives:
FASE I (època medieval-moderna). Aquesta fase s’identifica amb l’estudi de les cales realitzades en el mur mitger entre la finca estudiada i el núm. 3 del carrer de Bellafila, i fa referència a l’edifici o edificis immediatament anteriors a l’immoble conservat fins a l’actualitat. Així doncs, les cales corresponents a la planta principal i primer pis han posat al descobert un pany de mur de tàpia d’origen medieval. No obstant això, aquest tipus constructiu s’utilitzava a la ciutat de Barcelona des d’època medieval fins el segle XVIII. Al damunt del parament de tàpia, s’han trobat filades de carreus petits lligats amb morter de calç. Tal vegada, d’època tardo-medieval. Els maons massissos amb juntes de morter de calç del primer pis evidencien una cronologia més moderna, probablement dels segles XVI i XVII.
FASE II (segle XVIII). La segona fase correspon a la construcció de l’edifici actual fins a la planta primera. Es caracteritza pel tipus de mur de tancament de la façana; construït amb aparell mixt de pedres ben treballades i maons lligats amb morter de calç. La cronologia d’aquests paraments s’ha establert a partir de la comparació amb altres edificis existents da la ciutat comtal com, per exemple, el del carrer Ample, núm. 21 – carrer de la Carabassa, núm. 12 o bé el del carrer Ample, núm. 44 – Marquet, núm. 2, etc.
FASE III (segle XIX). La tercera fase ve de finida per la construcció del segon i tercer pis; singularitzada per l’ús de maons lligats amb morter de calç.
FASE IV (1923). La quarta fase coincideix amb la monumentalització de l’escala principal de la finca i l’afegiment del quart pis. Els paraments són de maons lligats amb morter de calç de tonalitat grisa i d’aparell a trencajunt.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de la Ciutat
Hi dóna l'antiga façana principal de la Casa de la Ciutat, façana construïda el 1399-1402 pel mestre d'obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada.
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1038
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona