Descripció:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegir-se dels bombardejos feixistes.
Des del primer atac –naval en aquest cas- sobre el nucli urbà la nit del 13 de febrer de 1937, fins a la caiguda de la ciutat el 26 de gener de 1939, la ciutat va patir un total de 194 bombardejos, la majoria aeris, que provocaren un nombre de víctimes i ferits. Els atacs indiscriminats sobre la població civil provocaren, al marge de les víctimes, un gran impacte psicològic.
A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l’Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d’un centenar de refugis. La resta, casi 1300, es varen començar a excavar de forma auto-organitzada i auto-finançada per iniciativa civil, configurant un autèntic moviment social sense precedents.
Els refugis antiaeris són espais soterrats, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior. Aquells planificats per l’ajuntament eren dissenyats com a medis de defensa passiva amb la vocació d’ésser reaprofitats com a trams de clavegueram, banys públics, magatzems, sales de lectura i altres usos.
La majoria de refugis veïnals tenien un caràcter provisional i efímer. La seva construcció es deuria al treball abnegat de civils no militaritzats, vells i, sobretot, dones i nens. Varen començar als barris amb una gran tradició associativa i sense comprometre els ciments dels edificis, com per exemple a les places públiques.

Refugi antiaeri R. 0372.
Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva es pot dir que aquest refugi respon a un tipus de construcció antiaèria “atípica”, construït en funció de les necessitats de la gent de la barriada de les Cases Barates.
Així, l’arquitecte cap, J. Bruguera, dels Serveis Tècnics d’Urbanització i Obres vinculat al Servei d’Edificis Públics i Cases Obreres va dissenyar un refugi per a les necessitats dels habitants de les Cases Barates. En data d’agost de 1937, es presentava el pressupost d’un total de 79.319’72 pessetes, per a l’execució material de les obres. El projecte de refugi antiaeri es va dissenyar en formigó armat, arrebossat i emblancat a les parets, amb envans i escales en cada entrada. Presentava portes de fusta massissa amb planxa de 6m/m i 2 baldes, 4 portes massisses i 8 portes per als lavabos. Tota la construcció havia de tenir per sobre un terraplè com a llosa d’impacte al damunt compost per 52 m3 de terres.
Es desconeixem l’estat de conservació actual de la construcció. Segons el projecte de refugi aquest anava ubicat al llarg del carrer Ulldecona entre els carrers Arbolí i Riudoms. Avui dia la barriada s’ha vist modificada per les obres constructives noves, però encara es disposa d’un plànol de l’any 1949 que mostra que la proposta de refugi ocupava el carrer Ulldecona.
És simptomàtic el fet cap dels propietaris de les Cases Barates té notícia de l’existència d’aquest refugi, i inclús, molts parlem que anaven a altres refugis a la vora de Montjuïc per refugiar-se dels bombardejos, fet que pot suposar que el refugi mai no s’arribés a construir.