Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Refugi R. 0977

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Andreu
Adreces:
Carrer Pinar del Río
Carrer Jordi de Sant Jordi
Carrer Matanzas
Carrer Puerto Príncipe
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431648,00000 | UTM Y: 4585972,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Refugi R. 0977

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció fou promoguda i finançada pel Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona i estigué motivada pel projecte de remodelació i condicionament que s’havia de realitzar al carrer Pinar del Rio.

L’objectiu de la intervenció era determinar la presència o no del refugi número 977, segons el llistat elaborat per la Junta de Defensa Passiva de Barcelona del 16 de juliol de 1938 i, en cas positiu, determinar la seva extensió, morfologia, tècnica constructiva, materials emprats, elements singulars i l’estat de conservació per establir les mesures d’actuació adients.

El refugi es va projectar per la seva posterior utilització com a col•lector d’aigües residuals o claveguera un cop finalitzada la guerra i és per aquest motiu que es localitza a la part central del carrer. El primer que s’observà és que havia patit una sèrie de alteracions importants motivades per l’activitat constructiva realitzada a la zona al llarg dels darrers anys. Com que es tracta d’una estructura subterrània, tots els elements que han afectat al refugi estan directament relacionats amb la instal•lació de serveis públics com canonades, col•lectors...
Arran de la intervenció es documentà que a l’actualitat, dels 153’40 m. de túnel projectat es conserven 148’71 m., mentre que els metres no conservats es van destruir com a conseqüència de la construcció del col•lector central del carrer Jordi de Sant Jordi.
El nivell de circulació del interior del refugi descendeix d’una cota de 37’77 m. snm fins a situar-se als 32’26 m. snm, amb un pendent que va del carrer Puerto Príncipe fins a Jordi de Sant Jordi. Pel que fa a la distància que es troba la volta del túnel sota el nivell circulació del carrer, és de 1’48 metres, sembla que 0’28 m. més que en el moment que es va construir.
Quant als accessos originals, actualment les tres entrades es troben tapiades amb formigó. Aquestes feien 2,15 m. d’alçada i 1,50 m. d’amplada.
Dels dos pous de ventilació que preveia el projecte original, per a la renovació de l’aire, tan sols es conserva el situat a la cruïlla amb el carrer Jordi de Sant Jordi, actualment inutilitzat.
Com és habitual en aquest tipus de construccions els murs es realitzaren mitjançant la tècnica de l’encofrat amb una estructura de fusta recuperable, normalment en forma de llistons, omplint l’espai amb formigó. Les parets, amb un gruix aproximat de 0,40 metres, es troben revestides amb una capa prima de morter de color blanc, que en algunes zones no s’ha conservat pel pas del temps i, sobretot, com a conseqüència de les condicions extremes d’humitat que pateix actualment el túnel.
Dins del refugi es documentaren una sèrie d’estructures pertanyents al mobiliari; en primer lloc, una sèrie de petits espais o armaris encastats disposats al llarg de tot el túnel on es guardaven aquells elements de primera necessitat com les farmacioles, llums de mà, reserves d’aigua potable... Aquests espais lògicament queden situats en llocs visibles, és a dir, davant de les portes d’accés al refugi. En total es trobaren quatre amb una morfologia força similar, construïts amb maons i morter.
També es registrà una mena d'habitacle situat a la part central del túnel que no apareix en el projecte original: es tracta d’una petita habitació de planta quadrada, possiblement la infermeria del refugi, de 3 x 3 m. i 2 m. d’alçada, construïda amb formigó i maons. S’ha de remarcar el fet que no aparegueren bancs de fusta o d’obra fixats a les parets.
Durant la inspecció del refugi es van localitzar al sostre del refugi, aproximadament cada 10 metres, una sèrie de suports de metall que s’utilitzaren probablement com a punts d’il•luminació. Cal dir que no es va localitzar cap tipus d’instal•lació elèctrica.
A les parets del refugi també hem documentat una sèrie de claus de ferro que podrien haver estat utilitzats per sustentar algun tipus d’objecte que no s’ha conservat.
A banda, també es trobaren tres grafits de caràcter polític referents als sindicats CNT, FAI-CNT i UGT. D’altra banda, també es documentà una inscripció que fa referència a una consigna política: UHP.
Finalment, destacar la trobada d’una inscripció on es pot llegir la següent data: 24-11-1936.

En imatges


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Refugi antiaeri / De nova construcció / Galeria

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Excel·lent

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
Juliol del 2006
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Emiliano Hinojo García - CODEX
Motivació:
Remodelació i condicionament del carrer
Promotor/propietari:
Districte de Sant Andreu - Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • PUJADÓ, J. , 1998. Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona, 1936-1939, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
  • RAMOS, J. ; RAVOTTO, A. , 2011. "Plaça de Les Navas". Anuari d'Arqueologia i Patrimoni 2008, p. 79
  • VILLARROYA, J. , 1999. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona