Pend: prop_34:

Arran de les obres de recanalització de serveis al carrer Toledo i Passatge Toledo, s’efectuà un seguiment de les obres i davant la presència d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola es procedí a la documentació del mateix.
La primera menció documental de l’existència del refugi, és a partir del Servei de Paviments de l’Agrupació de Vialitat que informava a Foment d’Obres i Construccions S.A., en data 27 d’octubre de 1936 de la construcció del refugi núm. 877.
Després de vàries ampliacions de pressupost la infraestructura quedà configurada tal i com la coneixem actualment. Es tracta d’un refugi antiaeri completament formigonat amb un gruix de parets d’uns 50 cm. realitzat amb la tècnica de l’encofrat perdut. A tots els trams es poden observar els taulons utilitzats durant la seva edificació. El refugi presenta una longitud al llarg del carrer Toledo d’uns 107 m. i del passatge Toledo d’uns 54 m., amb una amplada de 1’80 i 3 metres d’alçada.
El refugi es plantejà evitant el trasllat dels serveis existents, habilitant un sistema d’encofrar el serveis incorporant-los dins l’estructura defensiva. Així només van ser desplaçats alguns serveis del passatge de Toledo.
El refugi antiaeri va ser construït a una profunditat respecte al terreny actual d’entre 1 i 1’20 metres, arribant fins als 4 metres des del sòl formigonat del refugi fins a l’asfalt actual. Lògicament, hauria d’existir una llosa d’explosió i el terraplè per a evitar l’impacte. La llosa d’explosió, moltes vegades construïda amb formigó encofrat, no va ser realitzada, per tant les terres extretes de la rasa efectuada van ser col•locades al damunt per disminuir l’impacte.
Actualment es conserven 3 pous de claveguera pels quals es pot accedir; 5 pous de ventilació; 4 accessos originals (portes tapiades); 6 latrines; 14 pintades; 6 suports per a cartells i les empremtes en forma d’argamassa per a subjectar els bancs que varen estar instal•lats.
Dels informes realitzats pel règim franquista a partir de febrer de 1939, no hi ha documentació sobre el seu cobriment. Això, possiblement indica una posterior utilització del refugi com claveguera; en no disposar de sortides es tractaria, més aviat, d’una fossa sèptica.