Descripció:

La intervenció arqueològica situada al solar destinat a espai públic que quedava delimitat pels carrers del Pou de la Figuera, Jaume Giralt, Montanyans i Carders, fou motivada per la construcció d’una cambra soterrada per a l’estació transformadora (E.T.) a la zona esmentada. Aquesta construcció va suposar l’obertura d’un búnquer de 7 x 9 m. de costat i una fondària de 4 m.
Arran de l'excavació arqueològica de les restes documentades es pogueren establir una sèrie de fases:

Fase 1 (època romana).
D’aquest moment només es documentaren una sèrie de negatius indeterminats excavats a l’estrat geològic i amortitzats amb estrats que contenien ceràmiques romanes molt rodades.

Fase 2 (segles IX-X).
Sembla que durant aquesta fase, l’ús del solar continuaria relacionat amb les tasques agrícoles, a l’igual que en la fase anterior. Si bé es documentà un petit canvi; en aquesta fase el terreny ja no serà utilitzat com a terres de conreu, sinó que servirà com a lloc per extreure aigua. Prova d’això, van ser els tres pous documentats i els negatius de pals associats, que probablement formarien part d’estructures de fusta relacionades amb aquestes tasques.
La documentació de les restes d’un empostissat, que mantenia la mateixa alineació que les posteriors construccions, indicà una perduració de la propietat, com a mínim, des del segle IX. D’altra banda es possible que això reflectís la fossilització de l’organització romana del territori amb la marca de la propietat a traves de tanques o similars.

Fase 3 (segles XI- XII).
D’aquesta fase es documentaren 7 rases, que posteriorment quedaren fossilitzades amb la construcció de murs de pedra. Aquestes rases es trobaven amortitzades amb estrats que proporcionaren materials ceràmics adscrits cronològicament entre els segles XI i XII.
Aquest era el primer vestigi d’un possible primer urbanisme del solar, bastit amb estructures de les quals no en queden restes.
Un segon moment, possiblement situat també dins d’aquesta fase, fou la construcció dels primers murs, concretament tres, bastits amb pedres i morter de calç. Aquests formarien un espai que tindria la seva façana principal de cara al carrer Jaume Giralt.
La zona nord de l’excavació, probablement seria una zona oberta, utilitzada com a horts o zones de treball. Aquesta idea quedava reforçada, per la documentació d’un pou d’extracció d’aigua.
Possiblement també situat dins d’aquesta fase, però en un moment posterior, es va documentar un creixement cap a l’oest de l’edifici original. Aquest fet es documentà amb la construcció de dos murs que formaven un cos conjuntament amb el mur sud, que no es trobà i que seria la façana que donaria al carrer Jaume Giralt. La planta d’aquest nou edifici, de dimensions molt similars a l’anterior, comptava amb una petita inclinació cap al nord, inclinació que ha quedat fossilitzada en el traçat actual del carrer Jaume Giralt.

Fase 4 (segona meitat del segle XII – segle XIII).
Fou en aquest moment quan la major part del solar quedà ocupada per construccions. El pou d’extracció d’aigües s’amortitzà i s’afegí una nova construcció a l’existent per formar un edifici amb planta d’”L”. Sembla que la façana est d’aquest edifici, estaria oberta, possiblement amb la construcció d’un gran arc, solució típica de les plantes baixes de les cases barcelonines dels segles XIII, XIV i XV. Aquest arc, donaria pas a un espai, possiblement obert, dins el qual es documentà una estructura negativa excavada al subsòl, que podria correspondre a les restes d’una estructura de combustió.
També es documentaren una sèrie de paviments, que semblaven indicar l’ús d’aquest espai (Àmbit 3), com un lloc obert, possiblement un passatge que comunicaria algun pati interior de l’edifici amb el carrer Jaume Giralt. Aquesta distribució es molt típica en la planta dels palaus dels segles XIII i XIV. Exemples d’aquest tipus de distribució els trobem avui en dia al carrer Montcada.

Fase 5 (finals del segle XIII - Primera meitat del Segle XIV).
D’aquesta fase es van documentar una sèrie de paviments, i murs que suposaren una reforma d’alguns àmbits.

Fase 6 (segona meitat del segle XIV – primera meitat del segle XV).
En aquest moment es produeix en un dels àmbits un nou canvi d’ús de l’espai i el seu interior es converteix en un lloc de treball, relacionat amb un procés que comportava el tractament i l’emmagatzematge de líquids. Així es construeix el dipòsit amb la seva zona de treball i la seva posterior divisió en dos. En un moment posterior de la producció es va construir un altre dipòsit.

Fase 7 (segona meitat del segle XV – primera meitat del segle XVI).
En aquest moment es va amortitzar els dipòsits bastits a la fase anterior i es documentà una superposició de paviments que ocupaven tot l’àmbit. També es va documentar un intent de construcció de la fresquera i de la seva galeria d’accés; estructura que va cedir per l’inestabilitat del terreny i un cop esfondrada s’obliterà amb terra per tal d’anivellar la zona.

Fase 8 (segona meitat del segle XVI – segle XVII).
D’aquesta fase es documentaren algunes estructures negatives excavades al subsòl, la construcció i posterior amortització, al segle XVII, d’un pou mort i la construcció d’un pou que possiblement fos per extreure aigua.

Fase 9 (segle XVIII – principis del segle XIX).
El més destacat d’aquesta fase va ser el tancament, mitjançant un mur, de l’àmbit 3 que havia estat sempre un lloc de pas.