Descripció:

Estudi de l’illa d’edificis dels carrers Montanyans, Juame Giralt, Pou de la Figuereta i Carders del barri de la Ribera:

Montanyans, 3-5
Les primeres notícies històriques de la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX. Joan Caíz, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a enderrocar l’edifici preexistent (en estat ruïnós) i construir un altre l’any 1864, sota la direcció de l’arquitecte Josep Buxareu. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb quatre obertures en cadascun d’ells (organitzades a partir de quatre eixos verticals).

Montanyans,7
Les primeres notícies històriques de la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVIII i XIX. A més, és escassa la documentació sobre el procés edificador de la finca suara citada. No obstant això, hi ha constància que Domènec Xinxola va sol•licitar permís per a reformar l’edifici preexistent l’any 1783 (reorganització de les obertures). La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb cinc obertures en cadascun d’ells (exceptuant la planta baixa).

Jaume Giralt, 6
Les primeres notícies històriques de la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XVIII. A més, és escassa la documentació sobre el procés edificador de la finca suara citada. No obstant això, hi ha constància de la seva reedificació als volts de 1726. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb diferents obertures en cadascun d’ells (el darrer pis correspon a una addició posterior al projecte original).

Jaume Giralt, 8
Les primeres referències històriques de la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVII i XIX. Jaume Comes va sol•licitar permís per a enderrocar l’edifici preexistent (que amenaçava ruïna) i construir un altre l’any 1776. La seva façana principal presentava sis nivells d’alçat (pb + ent + 4p) amb tres obertures en cadascun d’ells (organitzades a partir de tres eixos verticals).

Jaume Giralt, 10
Les primeres notícies històriques de la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVII i XIX. Josefa i Antoni Concustell, aleshores propietaris de la finca, van sol•licitar permís per a reedificar l’edifici preexistent l’any 1856. Es tractava d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa, entresòl i quatre pisos alts. La façana s’organitzava a partir de les obertures; tres finestres per cada nivell d’alçat (exceptuant la planta baixa). Cal destacar els balcons de dibuix amb brèndoles de forja.

Carders, 33
Les primeres notícies històriques de la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX. A més, és escassa la documentació sobre el procés edificador de la finca suara citada. No obstant això, hi ha constància documental que Agustí Torroella va endegar reformes als volts de 1609, sota la direcció del mestre de cases Felip Miralles. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb dos obertures balconeres en cadascun d’ells (exceptuant la planta baixa). El darrer pis correspon a una addició posterior al projecte original.

Carders, 35
Les primeres notícies històriques de la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVI i XIX. A més, és escassa la documentació sobre el procés edificador de la finca suara citada. No obstant això, hi ha constància de diferents obres de reforma (sobretot a nivell de façana) entre els anys 1707 i 1787. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb una obertura en cadascun d’ells (exceptuant el quart pis). El darrer pis correspon a una addició posterior al projecte original.

Carders, 37
Són escasses es notícies històriques sobre la transmissió de la propietat i el procés edificador de la finca objecte d’estudi. Tanmateix, hi ha constància documental de l’addició d’un quart pis l’any 1791. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb una obertura en cadascun d’ells.

Carders, 39
Les primeres referències històriques de la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVII i XIX. Vicens Casati va endegar obres de reforma als volts de 1713, ja que l’edifici preexistent amenaçava ruïna. Poc després, entre els anys 1782 i 1785, s’hi van realitzar obres menors a nivell de façana (reorganització de les obertures). La façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb dues obertures en cadascun d’ells (distribuïdes a partir de dos eixos verticals).

Carders, 41
Les primeres referències històriques de la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XIII i XIX. Ramon Mas, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a reedificar l’edifici preexistent l’any 1794, sota la direcció del mestre paleta Josep Farrer. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb dues obertures en cadascun d’ells. Cal destacar l’esgrafiat de tipus geomètric de la façana.

Carders, 43
Les primeres referències documentals de la finca versen sobre la transmissió de la propietat entre els segles XVIII i XIX. Domingo Tresserres, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1798, sota la direcció de Jacint Flaquer. El 1871 Ramon Serrra va endegar obres de reforma (addició d’unes golfes). La seva façana principal (c/ Carders, 43) presentava set nivells d’alçat (pb + ent + 5p) amb quatre obertures en cadascun d’ells. Cal destacar les pintures de tipus geomètric de la façana del carrer Montanyans, número 2.