Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció va consistir en una excavació en extensió de tot el solar (950 m²) fins a una fondària de 2 m. per sota del nivell del carrer. Les estructures aparegudes en el decurs de la intervenció es van situar en els següents períodes cronològics:
S.XV. A l’extrem nord-est del solar es van documentar dos grans retalls d’ús indeterminat però que es van associar amb estructures d’emmagatzematge o sitges.
S.XVII-XVIII: El Convent de Monges Mínimes que es trobava al Carrer del Carme es va edificar durant la primera meitat del segle XVII. La part descoberta d’aquest edifici tan sols corresponia al mur que tancava per la banda sud-oest una zona destinada a usos agrícoles. Es van distingir diferents moments en aquest sector: Un primer que correspondria a una zona ajardinada amb la reutilització de gran quantitat d’olles com a testos. Era una zona força àmplia que s’estenia al llarg de tota la part excavada. Un segon moment, que ocupava un lapse de temps més breu, es va documentar un dipòsit revestit de calç i un petit paviment de calç. Finalment una tercera fase en la que es va dividir l’espai en 7 estances amb usos de magatzem de llenya, carbó, i agrícolaramaders. Coincidint amb aquesta edificació del convent es va situar els grans retalls trobats a l’altre extrem del solar que es van relacionar amb l’extracció d’argiles per part de terrisser que a partir d’aquest moment s’instal•laren al Raval. La fase de la primera meitat del segle XVIII corresponia al moment en que es construeixen les diverses habitacions. Es van documentar inutilitzats tots els retalls i reblerts per ceràmiques trencades, de rebuig per tal d’anivellar el terreny i preparar-lo per a la construcció. Es van construir els diversos murs i els paviments de toves que servirien de sòl. Es tractava de plantes baixes que tenien sortida directa al carrer tal i com s’indicava al cadastre de 1716. Es van practicar els respectius pous o fosses sèptiques per evacuació de residus com ho mostraven els diferents dipòsits que es van localitzar i algunes de les clavegueres que hi desguassaven. Al llarg de tot aquest segle l’activitat que es duria a terme en aquest espai seria força intensa i a la segona meitat es van situar les tenalles per guardar líquids, molt probablement d’oli, i la premsa d’oli que es van localitzar. Finalment ja del segle XIX i XX es va documentar l’amortització de gran part d’aquestes estructures i la construcció de nous edificis que les substitueixen o les reaprofiten. En els últims nivells del convent van aparèixer gran quantitat de ceràmiques que corresponien a plats de ceràmica blava amb una important mostra de vaixella feta per encàrrec, amb la peculiaritat que presentaven un motiu central on s’hi podia llegir la inscripció CHARITAS que també hi constava a l’escut dels monjos mínims. En aquest període es van construir nous dipòsits, fosses i un gran obrador que durant la segona meitat del XX fou utilitzat per a la fabricació de xocolata.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1616-1666
Entre aquest anys es construeix al carrer del Carme el convent de les Mínimes
Tipus: Notícies / documents | Data: 1716
El cadastre d'aquest any situa la construcció de diversos edificis de planta<br />baixa o planta baixa més un pis.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer del Carme
Pel convent del Carme, on estaven establerts, ja d'abans de l'any 1294, els religiosos de l'orde de la Verge del Mont Carmel (carmelites calçats). En l'edifici, després de l'exclaustració, s'hi establí la Universitat Literària.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/101
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona