Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Can Cortada

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Horta-Guinardó
Codi de parcel·la:
8
Codi d'illa:
8
Adreces:
Carrer Campoamor
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 429261,00000 | UTM Y: 4587477,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Can Cortada

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Arran de les obres de l’enllaç del segon cinturó amb el Túnel de la Rovira es descobriren una sèrie de restes estructurals pertanyents a una vil•la romana que suposaren la realització d’una intervenció arqueològica que va permetre documentar restes en una extensió de més de 2000 m². Donat el caràcter d’urgència de l’excavació es va treballar només a la part afectada per les obres, fet que va permetre documentar, tant sols, la part rústica de la vil•la –agrícola i industrial- i no va ser possible trobar la part residencial del complex.
Es va poder comprovar, analitzant la planta final de l’excavació, com la vil•la no havia estat construïda en un mateix moment, sinó que es va anar remodelant i ampliant al llarg del temps des de la meitat del segle I dC. fins a finals del segle VI dC. La distribució de les diferents habitacions era regular, amb un traçat ortogonal d’eixos. Únicament a la zona sud va aparèixer una habitació amb tancament de forma absidal poc pronunciada.
Es constatà l’existència de dues tècniques constructives a les fonamentacions dels murs; de pedra seca d’una banda i amb lligament de morter de calç de l’altra. Els paviments eren, majoritàriament, de terra piconada sobre preparació de pedres i ceràmica, havent també algun cas de pavimentacions amb opus signinum.
A banda de les estructures constructives de la vil•la es documentaren també un total de 18 sitges per emmagatzemar gra, excavades tant a la roca com a l’argila i amb la peculiaritat que moltes d’elles eren dobles i geminades. També es trobaren dipòsits i el que semblà una gran cisterna d’aigua.
Aparegueren també sis esquelets infantils, enterrats dins àmfores, sota els paviments de les estances.
Finalment es trobaren una sèrie d’elements que portaren a suposar l’existència d’una part residencial; si bé no es trobaren mosaics in situ, aparegué un nombre considerable de tessel•les i un parell de restes escultòriques que parlarien d’un cert luxe i monumentalitat relacionats amb la part noble de la vil•la.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1929

    Construcció de l'estadi municipal. Es localitzen restes identificades com a sitges reutilitzades com a enterraments de l'època ibèrica (segle III - II aC.)


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Vil·la

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Dolent

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
juliol - desembre 1987
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Urgència
Director / Autor:
M. Teresa Miró i Alaix / Mònica Blasco i Arasanz
Motivació:
Construcció del segon cinturó
Promotor/propietari:

Documentació

Bibliografia:

  • BRASÓ, M., 1964. "Can Cortada, Horta", Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, novembre, Barcelona, pp. 170-173.
  • BRASÓ, M., 1967. "Can Cortada (Casa d'Horta)", Club Excursionista de Gràcia, desembre, Barcelona.
  • MADURELL MARIMÓN, J. M., 1948. "Can Cortada", Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, Barcelona.
  • QUINTANA, C., 1967. "Can Cortada (Horta)", Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, desembre, Barcelona, pp. 216-218.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • ALVAREZ, A.; MAYER, M.; RODÀ, I., 1993. "La pedra de Montjuïc i la seva utilització en època romana", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 145-151.
  • ,
  • DÍEZ QUIJANO, D. , 1986. Història d'Horta 3. Les masies d'Horta, Diputació de Barcelona. Consell del Districte Horta-Guinardó. Caixa de Barcelona, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona