Pend: prop_34:

Relació dels edificis afectats pel Pla de Millora Urbana Palau de l’entorn del Palau Música Catalana i ampliació dels carrers de Sant Pere Més Alt.

Sant Pere Més Alt, 13bis
La finca es localitza a l’extrem més meridional de la gran illa configurada pel carrers d’Ortigosa (oest); de Sant Pere Més Alt (est), d’Amadeu Vives (sud) i el passatge de Sert (nord), i s’assenta sobre l’ala sud-est de l’antic claustre del Convent de Sant Francesc de Paula. Agustí Valentí i Colom, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici de nova planta l’any 1906, sota la direcció de l’arquitecte Antoni Millàs i Figuerola. Es tracta d’un edifici d’habitatges de planta baixa i tres pisos alts amb terrat transitable. Les façanes, organitzades a partir de les obertures balconeres (ampitades les dues centrals i amb volada les dels extrems), són coronades amb arcs conopials i impostes decorades amb motius florals. Fent xamfrà hi ha una tribuna formada per un cos hemisfèric sustentat per una mènsula de formes vegetals. Al damunt de la cornisa, s’obren sengles conilleres (forats de ventilació), alineats verticalment respecte l’eix axial de cada balcó i ornades amb gàrgoles figurades de pedra artificial. A l’interior, destaquen alguns elements decoratius: el plafó de bronze(?), la porta amb vidre dibuixat a l’àcid d’estil modernista, així com els acabats en guix dels sostres, i els paviments hidràulics. No obstant això, no hi ha cap element arquitectònic que excel•leixi per damunt d’altres construccions d’índole modernista de l’Eixample.

Sant Pere Més Alt, 15
Joan Achon Batlle, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a enderrocar l’edifici preexistent i construir un altre l’any 1863, sota la direcció de Francesc Joan Batlle (l’edifici s’assenta sobre l’ala sud-est de l’antic claustre del Convent de Sant Francesc de Paula). La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb quatre obertures en cadascun d’ells, i era d’estil neoclàssic d’índole academicista. Cal destacar alguns elements decoratius: les tasteres de les finestres en forma de frontó triangular, els balcons de dibuix amb brèndoles de ferro forjat, l’escala de veïns amb barana sinuosa i passamà de fusta (presenta un model diferent de l’escala catalana o de tres trams a escaire), els paviments hidràulics i els acabats en dels sostres.

Sant Pere Més Alt, 17
La formació parcel•lària complexa de l’edifici objecte d’estudi va ser fruit dels processos d’annexió i segregació dels solars. En efecte, l’immoble assoleix les seves dimensions actuals mitjançant la unificació de diferents propietats d’origen medieval entre els segles XVII i XVIII. Ramon Obiols, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a reformar la façana del conjunt arquitectònic l’any 1844, sota la direcció de Josep Buixareu. Aleshores, l’immoble va ser adequat per a nous usos fabrils. La seva façana principal presentava quatre nivells d’alçat (pb + 3p) amb tres obertures en cadascun d’ells (cal destacar el tipus d’acabat dels muntants de les finestres; tal vegada del segle XVIII). A l’interior s’hi conserven elements estructurals vuitcentistes. No obstant això, no es pot precisar la importància patrimonial de l’edifici del segle XVIII i dels seus testimonis i elements, ja que caldrien realitzar repicats parietals (cales muràries).