Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer General Álvarez de Castro 5

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
13
Codi d'illa:
1322
Adreces:
Carrer General Álvarez de Castro 5
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431248,00000 | UTM Y: 4582033,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La motivació d’aquesta intervenció no era altre que l’enderroc de l’edifici del segle XIX i la construcció d’un edifici de nova planta sense soterrani. Aquest solar es situava en una de les zones urbanes de gran interès arqueològic pel que fa a la història de la ciutat. En primer lloc per la seva proximitat amb les restes romanes de Santa Caterina i la necròpolis documentada al llarg de l’avinguda Cambó i ampliació fins el C/ Fonollar; en segon lloc es trobava a prop d’un dels camins o accés a la ciutat en època medieval com era Sant Pere Més Baix; i en tercer lloc, es trobaria limitant la tàpia dels horts i dependències del convent de Santa Caterina que encara estava en peu a principis del segle XIX (segons la documentació escrita).
Els treballs arqueològics es van centrar en varies zones: mitgera est del solar, cala del forat de la grua, i control dels rebaixos per practicar els encepats i sabates del nou edifici.
En primer lloc es va practicar un repicat manual a la mitgera que podria correspondre a la tapia del convent de Santa Caterina, així com el rebaix d’una sabata al costat d’aquesta per tal de poder documentar la seva fonamentació. Aquest repicat va consistir en extreure les capes de calç actual per tal de comprovar el tipus de aparell utilitzat en la construcció original del mur. Respecte al forat de la base de la grua, els treballs realitzats van consistir en l’extracció mecànica de les capes compostes pel paviment actual i la seva preparació fins arribar a estrats anteriors, ja dins del segle XIX. La resta del rebaix de la cala es va realitzar de manera manual fins l’estrat natural, en total uns 2 m. de fondària. Per últim, també es va procedir al control arqueològic del rebaixos dels encepats i sabates de la fonamentació del nou edifici. Els resultats obtinguts en aquesta intervenció es van enquadrar de diverses maneres dins de l’evolució històrica de la zona.
En primer lloc, de l’època romana només es va documentar un retall de planta irregular amb material molt escadusser. Aquest aspecte és destacable ja que es situava a prop d’una de les zones utilitzades com a necròpolis durant l’època tardoromana, com és l’Avinguda Cambó, Mercat de Santa Caterina.
El segon moment cronològic documentat es va situar al segle XIII i estava representat per un estrat amb material arqueològic que remetia a les primeres urbanitzacions de la zona. També es va excavar un retall de planta irregular amb poc material del qual no es va poder concretar la seva funcionalitat.
Una fase posterior situada als segles XIV –XVI estava representada per un estrat d’anivellament i diversos retalls indeterminats. Aquests aspectes es van associar a que la zona no es trobava urbanitzada durant l’edat mitjana i fins i tot l’edat moderna, ja que del segle XVIII es van localitzar diversos retalls de forat de vinya localitzats a la cala del forat de la grua. Es va considerar que el solar corresponia a una zona d’horta o de jardí d’algun edifici, la qual cosa explicaria la manca d’estructures positives fins ben entrat el segle XIX .
A nivell de registre documental, el textos descriuen l’existència d’una tàpia dels horts del Convent de Santa Caterina que encara estaria en peu al segle XIX . Part d’aquesta tàpia podria correspondre a la paret mitgera entre el solar núm. 5 i núm. 3 del carrer General Álvarez de Castro, la qual seria la continuació de la documentada al solar núm. 38 del C/ Sant Pere Més Baix, límit que coincidiria amb la paret est del solar. La factura del mur, amb 13,30 m. d'altura màxima, presentava dos tipus de parament. A nivell del sòl actual i fins un 0,75 m. d’alçada el parament era fet de fileres de carreuons que amiden entre 20 i 30 cm. d’amplada per 15 a 20 cm. d’altura, i que s’alternaven amb fileres de maons. Aquest aparell continuava per sota del nivell del sòl fins pràcticament uns 1,60 m., a partir d’aquesta fondària es localitzaven pedres escairades de diverses mides que podrien correspondre a la banqueta de fonamentació. Per damunt dels 0,75 m. es documentà un canvi en el tipus de parament. Es tractava de fileres de maons lligades amb un morter molt pobre en calç i entre mig de les fileres es va reomplir de sorra i argila. En aquest parament es va localitzar un retall amb forma de fornícula. Per últim, ja dins dels segles XIX - XX , es va documentar diverses estructures relacionades amb l’edifici construït al segle XIX , amb l’obertura del C/ General Álvarez de Castro i l’enderrocament del convent i posterior construcció del mercat. Es tractava d’estructures de clavegueram de diversa tipologia (canaló ceràmic, claveguera amb volta de llibre), paviments, fonamentacions, riostes de l’edifici enderrocat, i alguna estructura de captació d’aigües ( pou). Cal remarcar que la planta baixa d’aquest edifici va albergar algun establiment comercial, ja que es documentaren parets revestides de marbre, d’aïllants de frigorífics, i restes diverses de l’activitat comercial.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1275

    Data final de la construcció de l’església del convent de Santa Caterina.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1837

    Enderrocament del convent e inici posterior de la construcció del mercat de Santa Caterina.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1844

    Inici de la construcció del mercat de Santa Caterina o d’Isabel II.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1243

    Construcció del nou convent de l'orde dels predicadors Santa Caterina.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
27 de març - 19 d'abril; 4 al 31 de maig; 12 al 21 de juliol del 2006
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Anna Bordas Tissier - ATICS SL
Motivació:
Enderroc i construcció d'un nou edifici d'habitatges
Promotor/propietari:
Gotua Promocions S.L / Gotua Promocions S.L

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona