Descripció:

Aquesta intervenció al solar definit pels carrers Estel, Nou de la Rambla i Tàpies va venir motivada per la seva proximitat a la zona de Sant Pau del Camp, on diverses actuacions arqueològiques havien tingut resultats positius,aportant restes arqueològiques d'època romana i prehistòrica especialment.
En primer lloc, es va realitzar un seguit de sondejos (Veure fitxa 286/05) en els quals es va donar constància de l’existència de diversos nivells amb restes arqueològiques des de l’època romana a l’edat del Bronze. A partir d’aquests resultats positius es va plantejar l’excavació en extensió del predi. En un primer moment la intervenció es va centrar en controlar el rebaix dels estrats contemporanis i l’aixecament de les diverses fonamentacions dels edificis enderrocats amb el permís del Servei d’Arqueologia. Aquesta feina es va dur a terme de manera mecànica amb un màquina giratòria amb pala de pues. Un cop arribat a l’estrat romà, es va procedir a un control més exhaustiu del rebaixos mitjançant màquina més petita i pala de netejar. El mateix sistema es va practicar pels nivells prehistòrics.
Per tal de diferenciar aquesta intervenció dels sondejos realitzats l’any 2005 (Sondeig 1, Ue 1000, Sondeig 2,Ue 2000), es va optar per iniciar la numeració de les Ues amb el 3000 i 4000, identificant amb aquest números dos sectors i dues actuacions lleugerament diferents.
El Sector 3000 estava definit per totes les estructures d’època moderna i medieval, així com per les estructures prehistòriques documentades des de la zona sud fins pràcticament la zona central del solar, i que es va poder rebaixar i excavar sense cap interrupció.
El sector 4000 es trobava afectat per diversos pilotatges des de les cotes de prehistòria, amb la qual cosa no es va poder realitzar el rebaix de manera sistemàtica.
A partir de les restes documentades es va poder definir les característiques en l’ús del solar tan a nivell diacrònic (des de la Prehistòria fins a l’actualitat) com a nivell sincrònic (dins de cada moment de l’ocupació antròpica).
En primer lloc, l’època prehistòrica es trobava representada al solar per dos moments diferents: un primer que cronològicament es situava a les acaballes del V mil•lenni aC, el que es coneix com el Neolític Antic Evolucionat (NAE), del qual es disposa de dos datacions de radiocarboni pel sistema AMS (4720 a 4530 aC.; 4670 a 4640 aC.); el segon es va situar al final del III mil•lenni i principis del II mil•lenni aC, concretament dins del Bronze Inicial. Pel que fa al Neolític Antic Evolucionat, aquest estava representat per diverses estructures de combustió (11), un forat de pal, retalls indeterminats i material dispers al voltant de les estructures. Les estructures de combustió es van classificar en dos tipus diferenciats. En el primer s’agrupaven un conjunt de llars sense cubeta, definides per un conjunt de pedres, carbons i terres rubefectades que dibuixaven plantes irregulars. L’altre grup estava representat per llars en cubetes circulars amb una alta concentració de pedres i de branques carbonitzades. Un altre element a destacar d’aquesta ocupació es que estaria ubicada prop d’una zona d’aiguamolls, ja que cap al nord i nord-est del solar es van documentar tota una sèrie d’estrats d’origen lacustre. La inexistència de restes en aquesta zona indicaria que durant el NAE estaria possiblement encara inundada i que l’ocupació es centraria cap la zona sud. El segon període, ubicat al Bronze Inicial, estava representat per diverses concentracions de pedres i material dispers i pel que semblava ser un nivell d’abandonament. Geològicament aquestes restes es relacionaven de la següent manera: un nivell de material dispers dins d’un estrat de matriu argilosa i de coloració marró, que es situava immediatament per sota de l’estrat romà. Per sota apareixia un estrat amb la mateixa composició sedimentològica però amb un canvi en la coloració (lleugerament ataronjat), en el qual es trobaven les estructures d’aquesta cronologia. Un aspecte a destacar, és que durant aquest període la zona d’aiguamolls ja no existia, ja que les restes documentades es distribuïen per tot el solar, tant al nord, com al sud.
Pel que fa a la tercera fase, que es situava dins de l’època romana, quedava poc representada en aquest solar. Es va documentar l’existència d’un estrat de certa potència (al voltant d’un metre) de matriu argilosa i de coloració ataronjada situat immediatament a sobre dels nivells del Bronze Inicial, el qual presentava restes de ceràmica romana rodada. L’origen d’aquest estrat podria estar relacionat amb les activitats agrícoles desenvolupades per certes viles que s’instal•larien a la zona, com seria el cas de la documentada darrera de l’església de Sant Pau del Camp en la intervenció dels anys 1988-1989.
Ja en època medieval i moderna l’ocupació va seguir mantenint aquest caire agrícola sense interrupció. Pràcticament la totalitat de les estructures documentades estaven relacionades amb l’extracció d’aigües (pous, sínia) o bé amb l’activitat agrícola (sitja, retalls de neteja de zones...).
És remarcable que aquestes estructures es concentraven pràcticament entre la zona central del solar i el nord, coincidint precisament amb la zona que en època del NAE estaria inundada.
Els darrers pous i estructures documentades es van datar a les acaballes del segle XVII , principis del segle XVIII .
A finals del segle XVIII es produeix un canvi a la zona amb la urbanització del Raval, com a conseqüència de la pressió demogràfica i la necessitat de nous habitatges. Es va començar a construir als costats dels C/ Conde del Asalto (actual C/ Nou de la Rambla), i la zona es va ocupar per les famílies burgeses que van instal•lar les seves residències i les seves fabriques, les quals comportaran la creació d’habitatges pels obrers. Aquesta transformació ja no es va aturar fins l’actualitat, on les fabriques es desplacen cap l’extraradi, mentre que els habitatges residencials s’abandonen. La segona transformació de la zona es produeix amb les onades migratòries del segle XX i inicis del segle XXI , amb una major pressió demogràfica que ajudarà al deteriorament del Raval. El predi objecte d’aquesta intervenció reflexa clarament aquest darrer període, passant a formar part del tramat urbà amb la construcció de l’edifici enderrocat i l’obertura de carrers com l’Estel.